LA NOSTRA HISTÒRIA
Amb motiu del 90 aniversari de l’esglèsia hem volgut crear aquesta pàgina per a donar a coneixer tant els nostres origens com l’evolució i l’impacte que hem tingut en la ciutat de Manresa.
1931
Arriba la II República i s’estableix la llibertat de culte.
La fe protestant es presenta un ràpid creixement: obertura d’un punt de missió a Manresa: el pastor Samuel Vila i Feliu Simó van anar repartint fulletons informatius per la ciutat.
En Samuel Vila i la seva família lloguen un local al carrer Sobrerroca, al costat del Pou de la Gallina, amb l’ajuda de la Unió Femenina de l’Església de Terrassa.
1933
La familia Vila compra un terreny al carrer Circumval·lació.
Degut al desnivell i a la dificultat del pas la congregació demanà a l’Ajuntament permisos per a fer una escala del passeig al local: són els membres juntament amb germans voluntaris del Terrassa els que paguen i construeixen tant l’edifici que acolliria la primera església evangelica baptista de Manresa com l’escala per accedir-hi.
També es s’obra un servei de préstec de llibres.
1934
El 15 d’agost de 1934 s’inaugura oficialment el Nou Temple.
Es fa un culte especial i es desborda l’edifici de tants assistents.
El senyor Feliu Simón amb tota la seva familia es traslladen de Vilafranca del Penedès a Manresa per a iniciar al seu ministeri a la ciutat com a primer pastor de l’església.
1936
Esclata la Guerra Civil Espanyola i el pastor Feliu Simó i el seu germà són cridats a files.
L’esposa del pastor Simón, Maria Corbera, tira endavant el ministeri juntament amb un grup de joves.
1938
Una dels membres de l’església es ferida greument durant els bombardejos de Manresa quan anava a refuiar-se en un dels refugis prop de Circumval·lació.
Samuel Vila es exiliat primer a França des d’on organitza un servei d’assistència als refugiats republicans espanyols i funda la revista «El Refugiado». Després es trasllada a Anglaterra, on organitza, amb Percy Buffard, un comitè de socors per ajudar a les persones damnificades a causa de la guerra.
1939
Criden a alguns joves de l’església, d’entre ells en Santiago Martínez, per a formar part de la lleva del biberó; els franquistes l’empresonen.
El Sr. Vallmitjana es empresonat i maltractat per les tropes franquistes.
Entrada de les tropes franquistes a Manresa.
S.Martiez és tret de la presó i arriba el 18 d’abril del 1939 a Manresa amb l’obligació de presentar-se a la Guàrdia Civil.
Acabada la guerra, els membres es reorganitzen i com l’establiment compartia porta d’accés amb els pisos del costat, van poder seguir entrant-hi d’amagades. També s’inicien les reunions de 5-6 persones a les cases.
Es prohibeix enterrar als morts protestants al cementiri: van a la fossa comuna, el “corralillo”, on s’enterraven els suicides i els de mal viure; i no es permet que ningú assisteixi a l’enterrament.
1940-1960
Dura repressió contra els protestants:
El senyor Simón es empresonat durant 8 dies i Santiago Martínez també s’ha de presentar davant la policia. El germà Genaro Rodero Prieto es empresonat durant 3 anys a la presó de Rostrogordo de Melilla.
Els germans morts són enterrats a les fosses comuns com a «heretges». No es deixa celebrar l’enterrament de dia ni amb els familiars.
La persecució va disminuir una mica amb el Concili Vaticà II i l’obertura de les bases militars nord-americanes el 1953, però l’hostilitat va seguir, fins al 1966 amb la Nova llei orgànica per a la regulació de la llibertat religiosa.
2012
2014
80 aniversari de l’església: s’organitza un concert gospel amb la participació del Conservatori de Música de Manresa i el Conservatori de Viena, Austria.
