A. LES SAGRADES ESCRIPTURES
La Santa Bíblia, composta pels 66 llibres de l’Antic i el Nou Testament, en els seus documents originals, està inspirada divinament íntegrament sense error i és l’única autoritat infal·lible per a aquesta Església local, tant en fe com en pràctica. Va ser escrita per homes divinament inspirats. Que té a Déu per autor, per objecte la salvació i per contingut la veritat, que revela els principis segons els quals Déu ens ha de jutjar; sent per tant, norma suprema a la qual s’ha de subjectar tot judici de conducta i creença, així mateix revelant la voluntat de Déu per a l’home i és la nostra regla de fe i pràctica. (2 Timoteu 3:16-17; 1 Pere 1:23-25; Hebreus 4:12, Romans 15:4).
B. EL DÉU VERITABLE
Creiem que les Escriptures ensenyen que hi ha un sol Déu veritable i viu, personal, etern, perfecte en Justícia, infinit en poder, creador suprem del cel i la terra, indiciblement gloriós en santedat, mereixedor de tota l’honra, que en la unitat de la divinitat existeix en tres persones: el Pare, el Fill i l’Esperit Sant, els quals són iguals en substància, atributs divins, poder i glòria, exercint oficis distints, però que harmonitzen en la gran obra de la redempció. (Gènesi 1:1; Mateu 28:19; 1 Timoteu 1:17; 2 Tessalonicencs 2:13; Joan 10:30).
C. CRIST
Creiem que Jesucrist és el Fill de Déu manifestat en carn, en Ell concorren dues naturaleses: la Divina, amb tots els seus atributs, i la humana, en absoluta perfecció, constituint una sola persona indivisible. Creiem en el seu naixement virginal, en la seva vida perfecta i sense pecat, en els seus miracles, en la seva mort vicària i expiatòria per a perdó i redempció dels nostres pecats, en la seva resurrecció corporal, ascensió, la seva obra de mediació i en la seva segona vinguda personal en poder i glòria. (1 Timoteu 2:5-6; 1a Joan 4:2; Colossencs 2:9; Mateu 1:20-23; 2a Corintis 5:21; Lluc 6:19; Romans 5:8; Joan 2:22; Fets 1:9-11).
D. L’ESPERIT SANT
Creiem que la persona divina de l’Esperit Sant és posseïdora de tots els atributs de Déu, de personalitat i deïtat. A l’igual amb el Pare i amb el Fill, són els tres d’una mateixa naturalesa. Creiem que l’Esperit Sant regenera al pecador i santifica al creient, en el qual mora de manera permanent des del moment de la seva conversió, a qui segella com a penyora i garantia de la seva salvació eterna, ajudant-lo a apartar-se del pecat, capacitant-lo per a la vida cristiana i santificant-lo per a la glòria de Déu, obediència de la seva Paraula, santedat en actitud, pensament, paraula i conducta, sent això fruit visible de la seva acció. (Romans 8:11-14; Gàlates 5:22-25; Efesis 1:13-14; Titus 3:4-5).
Així mateix l’Esperit Sant enriqueix a l’Església amb dons espirituals, donant-li unitat i la guia en el compliment de la gran comissió encomanada per Crist nostre Senyor.
E. LA CAIGUDA DE L’HOME
Creiem que les Escriptures ensenyen que l’home va ser creat en santedat, però que per la transgressió voluntària, va caure d’aquell estat sant i feliç, a causa d’això tot home és ara pecador i per consegüent la seva naturalesa és pecaminosa, estant desproveït de la santedat que requereix la Llei de Déu, inclinant-se en conductes de tendències innates pecaminoses; com a conseqüència està destituït de la glòria de Déu, per tant, sota justa condemnació, implicant la ira de Déu i la condemnació eterna. (Romans 3:10-23; 5:12; Efesis 4:18).
F. LA SALVACIÓ
Creiem que les Escriptures ensenyen que la salvació dels pecadors és únicament per Gràcia, mitjançant l’obra perfecta i total del Fill de Déu nostre Senyor Jesucrist; qui, complint la voluntat del Pare, es va fer home exempt de pecat, va honrar la Llei divina amb la seva obediència i amb la seva mort va donar plena satisfacció per a redempció pels nostres pecats, ressuscitat després d’entre els morts i des de llavors entronitzat en els cels. Tenint així les qualitats que requereix un Salvador idoni, compassiu i omnipotent. (Gàlates 1:4).
G. JUSTIFICACIÓ
Creiem que les Escriptures ensenyen que la justificació és el gran bé que assegura Crist als quals en Ell tinguin fe. Que la mateixa inclou el perdó dels pecats i el do de la vida eterna, d’acord amb la justícia que dóna només mitjançant la fe en Ell i no per cap obra de justícia que fem; sinó donada per Déu gratuïtament mitjançant la fe, la justícia perfecta de Crist, que ens introdueix a un estat altament benaurat de pau i favor amb Déu ara i per sempre, fa els nostres tots els altres béns que haguéssim de menester. (Efesis 2:8)
H. LA REGENERACIÓ
Creiem que les Escriptures ensenyen que per a ser salvat, cal ser regenerat, és a dir, néixer de nou. Aquest naixement consisteix a comunicar a l’ànima el caràcter sant. Que el poder de l’Esperit Sant en unió de la veritat divina efectua la regeneració d’una manera que no està a l’abast de la nostra intel·ligència, aconseguint així que voluntàriament obeïm a l’evangeli i es vegi l’evidència real en els fruits de penediment, fe i novetat de vida. (Efesis 2:1-9; Joan 3:1-6).
I. EL PENEDIMENT I LA FE
Creiem que les Escriptures ensenyen que són deures sagrats el penediment i la fe; operats per l’Esperit Sant regenerador diví. Estant convençuts de la nostra culpa, ens tornem cap a Déu sincerament contrits, confessant-nos a Ell, implorant la seva misericòrdia, reconeixent alhora a Jesucrist com a Senyor i Rei nostre, en qui exclusivament confiem en qualitat de Salvador únic i omnipotent.
J. EL PROPÒSIT DE LA GRÀCIA DIVINA
Creiem que les Escriptures ensenyen que l’elecció és aquell propòsit etern de Déu, segons el qual regenera, santifica i salva als pecadors, que per ser aquest propòsit perfectament conseqüent amb la responsabilitat humana, abasta tots els mitjans junts amb el fi.
K. LA SANTIFICACIÓ
Creiem que les Sagrades Escriptures ensenyen que la santificació és aquell procés mitjançant el qual se’ns fa partícips de la santedat de Déu segons la seva voluntat; que és una obra progressiva que comença amb la regeneració i la desenvolupa la presència i el poder de l’Esperit Sant, per mitjà de l’obediència a la Paraula de Déu.
L. LA PERSEVERANÇA DELS SANTS
Creiem que les Sagrades Escriptures ensenyen que els veritables regenerats, nascuts de l’Esperit no apostataran per a morir irremeiablement, sinó que romandran fins a la fi, en la seva unió amb Crist, i que són custodiats pel poder de Déu per a la salvació mitjançant la fe. Aquesta és el senyal que els distingeix dels que superficialment fan professió de fe.
M. L’ESGLÉSIA
- La seva Naturalesa
Creiem que tots els redimits constitueixen l’Església Universal i són membres del Cos el Cap del qual és Crist, compromesos pel manament en la proclamació de l’Evangeli a tot el món, i la comunió dels creients que viuen una nova vida per al servei a Crist, sota la norma eterna de les Sagrades Escriptures.
Aquesta Església com a congregació local, és una entitat conformada per creients en Crist batejats sota els ensenyaments del Nou Testament, dependents de Déu i de la seva Paraula, tots estan units sota la direcció sagrada de l’Esperit Sant, amb el propòsit de rendir culte d’adoració a Déu, oració, edificació mútua dels seus membres en la fe, practicar les ordenances i difondre l’Evangeli. - Les Ordenances
Creiem que el Senyor Jesucrist va deixar establertes dues ordenances per a ser obeïdes i complertes pels creients: El Baptisme i el Sant Sopar.
2.1. El Baptisme: símbol de la nostra mort al pecat i resurrecció a nova vida en Crist, s’efectua a través de la immersió en aigua, en el Nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant (Joan 3:22; Mateu 28:19). El baptisme és requisit previ per a participar d’alguns privilegis en relació amb l’església, un d’ells és el Sant Sopar.
2.2. El Sant Sopar: va ser instituït per Jesús per a commemorar la seva mort i ha de celebrar-se en totes dues espècies (el Pa i el Vi) que simbolitzen el Cos i la Sang del Senyor respectivament. (1a Corintis 11:23-34).
N. LA VIDA FUTURA
Creiem que les ànimes de les persones que han estat regenerades en Crist per a la seva Salvació, en morir, passen immediatament a la presència del Senyor, on romanen en estat de conscient benaurança fins a la resurrecció del cos en la segona vinguda de Jesucrist; quan l’ànima, reunida al cos ja glorificat pel mateix poder que va ressuscitar a Jesucrist d’entre els morts, estarà per sempre amb el Senyor.
Les ànimes que rebutgen l’evangeli, queden després de la mort en misèria i perdició fins al judici final, quan l’ànima i el cos ressuscitat seran destinats a la condemnació eterna.